HA INTENTAT (VANA PRESUMCIÓ!) VÍCTOR
PALLÀS A INSTÀNCIES DE L’OLGA I EN JOSEP I
BEN AMARAT DE LA POÈTICA INFLUÈNCIA DE LA
BENVULGUDA PILAR, SOTA ELS AUSPICIS DE
BISAURA»
…fins que ens pugi un estiu a cada galta.
PILAR CABOT
Segons els de la capital,
que tot s’ho miren des de dalt,
no ens hi voldran, en cap enciclopèdia;
ens diran si som ximples
de tant caçar bolets,
d’escriure rimes i versets
en fulls quadriculats i simples.
Però no en farem pas cabal:
ens direm tots els noms
i escriurem totes les paraules
cenyits al saber de les aules
i ales pautes dels pins i de les albes.
I que, així, hom es llauri el propi ermot;
només festa farem per cada mot
si, ebris de vida, ens bevem cada imatge
construint cadascú
aquell paisatge que només saps TU.
I quan us passin trens sota el balcó
i flueixi riu pentinant de cignes
atenyerem destins incerts,
superats cancell i baldó:
sabrem que els signes no romanen erts
i que no hi haurà cap oblit ni falta
se els colors de la tardor ens fan pujar
un estiu a cada galta.
VÍCTOR PALLÀS
Resseguir el caire d’una fulla
amb els ulls mig tancats de la tardor.
Percebre’n els colors que l’estiu
li ha pres.
morir-hi a poc a poc amb un crit
que el bosc servarà. Estimar la pluja
que et fon amb la terra.
Tancar els ulls i deixar-te’ls llepar pel llot.
Saber-te cadàver quan l’hivern
et segella els llavis. Enterrar amb tu
el darrer batec i alenar encara
el misteri d’aquell mot.
LORETO COMPTA I NUÑEZ
No hay comentarios:
Publicar un comentario